Les paraules cara o braç contenen el so de erra simple, que cal distingir del so de erra vibrant, que trobem en paraules com racó, subratllar, folre o Enric.

El so de erra simple es representa gràficament amb una sola erra. Per exemple:

ara, fera; Maria; creixement, dring, fresc, gros, pruna; Adriana, Silvestre, etc.

El so de erra vibrant es representa amb una erra a inici de mot o després de consonant, i amb rr, en general, entre vocals. Per exemple:

A inici de mot: racó, rem; Rosa, Riudellots, etc.

Després de consonant: subratllar, desraó, pellroja, etc.

Entre vocals: arran, arreu, barri, carro, serra; Montserrat, Ferran, Òrrius, etc.

A més a més de les indicacions anteriors, cal tenir presents altres pautes per a l'escriptura de r o rr quan el so de erra vibrant es troba entre vocals en mots derivats i compostos.

En els derivats i compostos formats a la manera culta (iberoromà, aerorefrigerant) i en els compostos catalans en què el primer formant acaba en vocal s'escriu una sola r (tot i que el so és vibrant). Per exemple: aerorefrigerant, antiràbic, contrareforma, extraradi, iberoromà, infraroig, etc.

Cal tenir present que en els compostos catalans en què el primer formant acaba en vocal i el segon comença amb r s'escriu amb un guionet. Per exemple: busca-raons, bleda-rave, cara-rodó, compta-revolucions, de soca-rel; Coma-ruga, Riba-roja, Vila-real.

En canvi, s'escriuen amb rr els casos següents:

a) Els mots començats pel prefix a- (que pot significar 'no' o 'sense' i pot formar verbs), cor- (variant de con-) i ir- (variant de in-). Per exemple: arrítmia, arruïnar; correferent, corresponsable, irreconciliable.

b) El mot erradicar i els seus derivats (erradicació, erradicatiu).

c) Alguns mots prefixats ja formats en llatí com birrem, prerrogativa, prorrompre, virrei, i els compostos manllevats com aiguarràs, bancarrota, xafarranxo. També formes que deriven de locucions com ara arreveure, anorrear i mots amb tradició en català amb la grafia rr com banyarriquer.

d) Els compostos i derivats amb els formants d'origen grec raquio- (o raqui-), reo-, rino- (o rin-), rinco-, riz- (o rizo-) i rodo-, i amb les terminacions -rràfia, -rràgia, -rrea, -rrexi, -rrinc i -rroide. Per exemple: cefalorraquidi, batirreòmetre, otorrinolaringòleg, ornitorrinc, arrizotònic, cinorròdon; neurorràfia, hemorràgia, diarrea, verborrea, metrorrexi, hemorroide.

e) Els derivats formats amb els prefixos hiper-, inter-, super- i ciber-, davant d'un radical començat per r: hiperrealisme, interregional, superràpid, ciberrisc.